Les pissarres digitals, el gran avanç

Darrerament s’ha incorporat en el món de l’educació una eina que substitueix en moltes ocasions a la tradicional pissarra on el mestre escrivia per ensenyar als alumnes el temari o on aquests corregien els deures. Aquesta eina de la qual parlarem avui és la Pissarra Digital, una eina que presenta grans avantatges tan per al professorat com per l’alumnat.

Trobem dues classes de pissarres digitals. La PD (pissarra digital) està formada per un ordinador connectat a Internet i un canó de projecció que mostra en una pantalla el mateix que hi ha en el monitor de l’ordinador. L’únic inconvenient que té aquesta pissarra és que només es pot interactuar des del teclat i el ratolí de l’ordinador. Per altra banda, també trobem la PDI (pissarra digital interactiva), que a més de l’ordinador i el projector també té un tauler interactiu que ens deixa escriure-hi a sobre directament i ens permet controlar els programes informàtics amb un punter o amb el dit. 

Actualment, ja existeixen una gran varietat de marques destinades a la fabricació d’aquesta eina, però la que destaca per la seva qualitat és Smart. La marca afegeix un software anomenat Notebook que ofereix aplicacions que permeten fer fotografies instantànies a qualsevol fitxer o pàgina per després obrir-lo com a foto. Permet també fer i gravar vídeoconferències, crear graelles, utilitzar una cortina grisa per tal que es mostri només allò que ens interessa, corregir paraules mal escrites, obrir una galeria on hi ha diversos treballs editats sobre diferents temes curriculars, entre moltes altres coses. Altres marques que també comercialitzen PDI són Mimio, Teambord, Artigraf-Interwrite, etc.

Així doncs, la incorporació de les PD a l’aula està suposant uns avantatges per alumnat i professorat. Les classes són més atractives, ambdós estan més motivats. La PD permet centrar el interès de l’alumne i fomentar-ne la seva participació i interacció. També facilita l’ateció a la diversitat amb eines com la lupa en el cas d’alumnes amb deficiència visual i facilita el treball amb metodologies diferents. Permet que els recursos s’adaptin a qualsevol àrea i nivell d’aprenentatge i permet també enregistrar les accions de la PD amb veu per a gent que no pugui atendre presencialment una classe o una conferència.

Com ja veiem, els avantatges en són molts. No obstant, també en podem trobar inconvenients. Els més destacats són el seu preu i la seva dependència a la corrent elèctrica. Les PD tenen un cost i un manteniment elevat, de manera que no tots els centres poden permetre’s tenir-ne. La PD pot arribar a costa fins a tres vegades més que una pissarra de guix. A més, com ja dic, depenen totalment de l’electricitat. L’escola es pot trobar amb problemes pel fet que la PD no s’encengui o no funcioni correctament per culta del circuit elèctric. Per això, no podem dependre totalment de les PD i recordar que segueixen existint les pissarres de guix i els llibres.

En resum, la pissarra digital és una eina del present i un recurs que ens pot ajudar a fer les classes més dinàmiques, entretingudes i adaptades a tots els nens i nenes. No obstant, des del meu punt de vista, no hauríem d’oblidar-nos de la pissarra tradicional de guix que ens pot ser útil en molts altres casos. 

Us enllaço un vídeo de l'Editorial Barcanova el qual parla sobre els usos de la PDI en l'educació infantil.