Bona tarda!
Passada ja la Setmana Santa, avui és el dia en que padrins i padrines porten la Mona de Pasqua als seus fillols. Seguint la tradició, el Dilluns de Pasqua es reuneix tota la família per menjar les mones. També és tradició realitzar una excursió a la muntanya amb la família o amb els amics per menjar-se la mona.
Aquesta anomenada mona de pasqua és una mena de pastís o tortell molt típic de les regions catalana, valenciana, aragonesa i algunes zones de Murcia. No obstant, on es va fer famosa la seva producció va ser al poble de Alberique (València).
El nom de mona prové de munna, qual prove de la cultura àrab. Aquest terme representa un tipus de regal que els d'aquesta cultura feien als seus senyors.
Podem trobar diferents classes de mona actualment, ja que al pas del temps han anat evolucionant i han anat apareixent més varietats. La més antiga és un brioix anomenat Panquemado, fet de massa de pa i ous durs. Una altra de les tradicionals és un pa de pessic amb una capa de xocolata, melmelada o crema per dins i cobert amb crema catalana cremada per sobre i ametlles picades per el costat. A més a més, es solen adornar amb fruita confitada, plomes, ninots petits de joguina, pollets (que són el senyal de pasqua) o figures de xocolata. La xocolata ha agafat força importància en els últims anys, ja que aquest pa de pessic tradicional és substituït per figures de xocolata negra, com per exemple algun personatge de dibuixos animats.
Una altra tradició, més típica dels Estats Units juntament amb altres països europeus, és el personatge del Conill de Pasqua que porta els ous de pasqua. La llegenda explica que quan van tancar al cos de Jesús en aquella petita cova i van tancar-la amb una pedra. dins aquesta cova hi havia un petit conill espantat que es mirava el cos de Jesús constantment. El conill es preguntava qui era aquell senyor i totes aquelles persones que va veure plorar per ell. De sobte va veure que el cos de Jesús s'aixecava i un àngel treia la roca que tancava la cova. Al veure que Jesús sortia de la cova com si fos viu, va adonar-se que era fill de Déu. Va ser llavors quan el conill va adonar-se que havia d'avisar a tots de que Jesús havia ressuscitat, però com no podia parlar va optar per deixar davant de les portes un ou pintat, com a missatge de vida i alegria.
Per seguir amb aquesta tradició i llegenda, es segueixen produint ous pintats. Aquesta tradició ha estat una mica adaptada aquí a Catalunya col·locant ous de xocolata o conills de xocolata sobre les mones.
Després de aquesta breu explicació us adjunto un enllaç d'un vídeo que explica la recepta de la mona, altres especialitats de la nostra regió i especialitats d'altres països europeus.
Us desitjo, doncs, un bon Diumenge i Dilluns de Pasqua.
